La Història
Per tots els pobles i poblets de Catalunya que tenen producció hortícola era freqüent usar els recursos que es tenien a l’abast per fer-ne una menja que de vegades era senzilla i altres complexa. Amb noms diferents existeix un producte de pastisseria que es pot qualificar de coca de recapte, ja que per recapte s’entén tota una variació de coses per a consumir, principalment per a menjar (verdures, carns, salaons, etc.). Aquest costum es feia però a nivell casolà i únicament com a complement de les pastades que la gent feia als forns dels pobles i petites ciutats.
Història de la Coca de Recapte als orígens de Casa Escolà
(per Zenith Escolà)
A Lleida va ser el meu pare qui, observant una complexa situació, creà una mena de coca individual, amb unes mides estudiades, molt saborosa, apta per a ser comercialitzada i per omplir la necessitat que hi havia a la venda pública. També en feia de grans, de la mida del tallador (fusta plana amb uns agafadors que serveix per portar el pa o les coques fins a la boca del forn) que solia fer quatre pams de llarg i dos d’ample. La creació individual aconseguí l’èxit en fires i mercats setmanals, a part d’una demanda diària. Avui és encara un producte que es troba en totes les contrades lleidatanes.
Actualment, en plena efervescència comercial i d’invasió de tota classe de productes alimentaris, Casa Escolà va creure necessari fer més variacions en la presentació de noves modalitats. Ja no són només d’arengada i de llonganissa. Se’n fan d’altres tipus: tonyina, bacallà, salmó, ceba, carbassó, etc. A més, Casa Escolà ha fet una nova creació, especialitat de la casa, d’un èxit espectacular, especialment dissenyada i patentada amb el nom de “Tonet.”
No, no, no…, ja sé que podeu pensar que tot això no és més que una mena de pizza. Doncs no. Penseu que estic parlant del primers anys del segle XX. No sé on ni com podia estar en aquell moment aquest producte vingut d’Itàlia, però sí us puc dir que la coca de recapte és completament diferent: la manera de fer la massa, els ingredients que la componen, el temps que es necessita en l’acurada elaboració, el repòs de la pasta, l’ambient en què s’ha de mantenir la pasta mare (imprescindible), el recapte que es prepara de manera casolana… Després ve la cocció, que és la part més delicada, ja que ha de tenir un acabat cruixent, saborós i altament mengívol, amb un paladar exquisit. Això vol dir que requereix un temps apropiat.
Hi ha per tant una forma diferent d’entendre la diferència d’una pizza a una coca de recapte. Les formes geomètriques son també diferents: la pizza és rodona, la coca és ovalada, rectangular, quadrada, allargada, etc…
Durant uns quants anys aquest tipus de coca va estar en decadència i la pizza va prendre protagonisme potser per falta d’interès a combatre aquesta situació per part dels pastissers de Lleida i província, que varen descurar la continuïtat de la coca de recapte i quasi van fer que caigués en l’oblit. Cal dir, però, que sempre hi va haver un o altre flequer que, d’una manera més o menys continuada, va fer l’esforç de posar-ne a la venda. Cal felicitar-los.
Quan Casa Escolà es va posar en rodatge una altra vegada en aquests últims anys (hi ha al front d’ella la quarta generació), es proposà lluitar amb coratge contra la invasió en el comerç pastisser de la pizza.
Ningú pot posar en dubte els esforços que va costar fer-la renàixer amb força, amb propagandes costoses i repetides que varen fer que avui, després de despeses importants, Casa Escolà sigui al capdavant d’aquesta venda donant al públic la coneixença d’aquest producte. És interessant fer notar que també hi ha avui la novetat d’una coca especialment vegetariana. La varietat és tan àmplia que fa que, anant de la coca d’escalivada a la de samfaina i a tota una variació de gustos, es pot trobar un veritable plaer a la vista i al gust.
He volgut escriure aquest pròleg i la història d’aquesta menja per a celebrar el centenari de la primera venda pública que tenia al front el pastisser Antoni Escolà, padrí dels continuadors.
El centenari és, doncs, important per als que avui els representa.